divendres, d’agost 25, 2017

Pedalant (i caminant) pels Alps eslovens

L'1 d'Agost deixava Maribor per enfilar-me cap a les muntanyes. Eren dies en que es pedalaria o caminaria per les estribacions més orientals dels Alps.
De Maribor vaig sortir en direcció a la estació inferior del Telecabina de Pohorje. Pohorje és una estació d'esquí a les afores de Maribor que pren el nom de la Serralada del mateix nom als pre-Alps eslovens. El telecabina funciona cada hora i trasllada senderistes i ciclistes a dalt l'estació; uns a caminar i els altres a pedalar o directament a llençar-se en descensos vertiginosos per les pistes d'esquí.
Pujant a Pohorje :-)
A dalt hi ha una munió de senderistes però no trigo en deixar-los enrere. L'objectiu final de l'etapa és arribar la població d'Slovenc Gradec tot concatenant les pistes d'esquí de la serralada Pohorje: Pohorje, Rogla i finalment Kope des d'on baixar a la població destí final de l'etapa.  Excepte en els dos centres d'esquí, a Rogla hi dinaré, no em creuaré com aquell qui diu ningú en tota l'etapa. Etapa realitzada completament per pistes forestals no asfaltades  excepte el descens final a Slovenc Gradec. Hi arribaré amb 2000m de desnivell positiu acumulat. Les pistes transcorren enmig de boscos que només es veuen tallats de tant en tant per les pistes de descens de les estacions i els tele-cadires.
Xal·lo de valent.
Pedalant per Pohorje
Un cop a Slovenc Gradec, m'allotjaré a l'alberg que està gairebé ple. Només tenen un apartament buit. I si, és un apartament amb dues habitacions, cuina/sala d'estar i bany. A cada habitació dues lliteres, amb total 8 places i pago... a preu de llit: 25€ i tot l'apartament per mi solet. Com molts altres albergs de la xarxa nacional, aquest també és multi-ús. Sembla ser un centre d'alt rendiment esportiu o similar, (el de Maribor era un centre artístic amb artistes en residència) i paral·lelament als turistes despistats que ens hi allotgem hi ha varis stage esportius. Entre ells, el que sembla ser la categoria cadet o juvenil de la selecció de bàsquet femenina. Em dutxo, surto a sopar i a descansar, que l'endemà serà dia dur.
Camí d'Slovenc Gradec

L'objectiu de l'etapa aquest cop és la vall de Logar, o Logarska dolina si emprem el seu nom en eslovè.  Logarska dolina és una vall d'origen glacial als Alps de Kamnik, potser la més espectacular de tot el país. I el recorregut transcorrerà entre carreteretes secundàries, algunes asfaltades i d'altres no. Els darrers quilòmetres, que transcorren al llarg de l'anomenada carretera panoràmica són un no parar de fer fotos cada dos per tres. La carretera va a alçada , al fons s'hi veuen les valls principals i secundàries, entre elles la vall de Logar, i al fons, les impressionants parets dels Alps de Kamnik, i pel camí, vas creuant llogarets bucòlics.

Logarska dolina vista des de la carretera panoràmica
L'entrada a vall és impressionat, amb uns prats de verd elèctric que folren el terra i que contrasten en les parets que tanquen la vall. Pedalo la meitat de la vall abans no arribar al refugi de muntanya on m'estaré aquella nit. Es transpira la tranquil·litat i la pau dels llocs de muntanya...  i com tot bon ambient de muntanya al vespre descarrega una senyora tempesta, tot mentre sopo compartint converses amb una parella: catalana ella i basc ell. Aprofito per anar a dormir d'hora ja que el dia següent també es preveu llarg.
Logarska Dolina
Si estàs en una vall envoltada de muntanyes per alguna banda les has de creuar per sortir-ne. Opto per recular els darrers quilòmetres, no sense pensar abans en el cartell que anunciava rampes del 18%, fetes de baixada el dia anterior, i pujar fins a la frontera austríaca, per tornar a entrar a Eslovènia des de Carintia per una altre coll. Creuaré aquesta serralada dels Alps dos cops abans no baixar a Bled. Els paisatges són espectaculars i guanyo i perdo alçades sense adonar-me'n.  Al vespre, i després d'haver-me desviat del track original pensant guanyar temps així (vaig tard), arribaré finalment a Bled.

Deixant enrere els Alps de Kamnik
Arribo al hostel , em dutxo, i afamat , assedegat i cansat surto a buscar on sopar. Tanmateix sento música de fons i decideixo buscar d'on prové.... I prové de peu de llac on, oh sorpresa, hi ha un concert gratuït, i no pas menor: La