dimarts, d’agost 31, 2010

Kilometrada IV

  • Plovdiv - Fortalesa d'Assen - Monestir Bachkovo - Chepelare: 82,74km, +1208m
  • Chepelare - Kardjali: 114km +1772m
  • Kardjali - Perperikon - Kardjali - Momchilgrad: 57,81km. +709m
  •  Momchilgrad - Tatul - Momchilgrad - Byal Izbor: 88,38km +1469m

Afotikis III

Teatre roma de Plovdiv

Vista interior de la mesquita de Plovdiv

Vista de tumuls a la vall dels reis tracis.

Tumul d'Svetitsata on Kitov va trobar la mascara d'or.

Kashkar partit a Burgass.

Nessebar

Sopant a casa la Militsa, a Varna.

Casa de Argir Kuyumdzhiouglou. Plovdiv

Plovdiv

Vaig arribar a Plovdiv el 18 d'agost  al vespre. Una trucadeta i en cinc minuts en Varujan em venia a recollir. Sabia que a Bulgaria hi havia una comunitat armenia de certa embergadura i era objectiu confes del viatge poder coneixer algun bulgar-armeni.
Encuriosit, el Varujan em va preguntar perque volia coneixer algun armeni. Li vaig explicar que havia estat dos cops a Armenia i tenia certa predileccio per aquell pais.  La sorpresa va ser la seva resposta, que en cap moment me l'esperava. Be, no soc el tipic armeni, soc pobre i no massa llest. Touch. Tota la pressio de la comunitat armenia, tancada com es, sobre d'ell?  No ho se. Dos dies despres descobrire l'esglesia armenia i la seva escola despres d'haver visitat una de les cases museus d'estil renaixament nacional que hi ha a Plovdid. Precissament, la casa d'un armeni, Hildian, aquest si, comerciant ric.  M'estic una estona fent el tonto pel pati de l'escola i davant l'esglesia, sento veus per dalt pero trobo massa agressiu pujar-hi. Baixara algu? si. Un poster amb fotos d'armenia: Hagpat, Sanahin i Tatev m'es l'excusa perfecte.  Hi ha un monestir que no identifico. Perdona, quin monestir es aquest? Ja no me'n recordo del nom. De fet era l'excusa. L'home que parla un angles perfecte es sorpren que hagi pujar l'Ararat, till the top. Em comenta que a Plovdiv hi viuen uns 6000 armenis i que l'escola segueix el programa que seguiria qualsevol altre escola amb l'unica diferencia que a mes s'hi ensenya armeni. En Varujan va estudiar alla? No ho se.  Com tantes d'altres, la seva familia va arribar a Plovdid fugint de les matances turques durant la primera guerra mundial. El seu besavi, m'explica, era mossen en una de les esglesies armenies d'Istambul.

Pero tornant a la realitat, al Varujan la crisis l'ha tocat fort i du sis mesos a l'atur. Es enginyer de ferrocarrils, per tant no deu ser tant tonto com em va dir en el primer moment, pero esta passant un mal moment. La seva mirada melancolica em recorda a la de tants altres armenis de diaspora pero crec que aquest cop es mes consequencia de la realitat mes inmediata. L'intento animar en un sopar on m'explica, entre altres coses, les seves penes. Pero no tot li va malament, m'estic dos dies a casa seva pero el tercer me n'he d'anar, ell ha de baixar a Sofia a veure una amiga :-)

En tot cas, ell esta ocupat i aixo a mi ja em va be per tenir el dia per voltar la ciutat.

Plovdiv ha estat habitada des de l'antiguitat, assentaments tracis primers, despres Filip II de Macedonia, els romans posteriorment.... respira historia per totes bandes. Historia deixada de la ma de deu en alguns casos, com a Nemet Tepe el turonet on hi havia hagut l'assentament traci i posterioment macedoni. Si, queden murs de les fortificacions, les restes d'algunes estancies... i tot grafitat i amb racons plens de botelles i llaunes buides dels joves que pugen el vespre a divertir-se. Tambe esta grafitat el poc que queda del forum roma o el tram al descobert d'una de les cantonades de l'estadi. Que hi farem. Altres parts, pero si que estan ben conservades. Com l'impresisonant teatre roma amb cabuda per 6000 espectadors o el fantastic mosaic, que ara si m'ensenya un guia, dins d'una galeria d'art en un pas subterrani.

Paso el primer dia visitant la ciutat per fora apart de visitar les restes romanes. La part antiga, amb tots els seus carrerons empedrats i les cases d'estil nacional pintades de diferents colors son una delicia. I una pregunta que em ve a la ment. El archicomentat renaixament nacional del qual tant se n'orgulleixen els bulgars hauria estat posible a Bulgaria sense les posibilitats economiques que li proporcionava l'imperi otoma? Amb qui comercialitzava tota la elit economica bulgara del s XIX? Nomes son preguntes... no en se la resposta. Haure d'investigar. El segon dia, el dedico a visitar varies cases museu, entre elles la de l'armeni comentada anteriorment i fent feines mes banals: posant a punt la bici per baixar a les muntanyes, fer bugada... i es per aixo que em moc a un alberg per tenir mes llibertat de moviments, tot i que el Varujan tampoc m'hauria pogut acollir la 3a nit al baixar a Sofia.

A l'alberg faig bugada i deixo les samarretes esteses, entre elles la de l'expedicio del C.E Mollet al pic Lenin el 2005. Se m'acosta un noi i em pregunta? La samarreta es teva? L'has pujat? Amb vint-i-dos anyets el Matt ja ha estat enganxat a la febre centro-asiatica com l'opi que per alla hi circula. Sortim a sopar junts i m'explica les seves anecdotes a Peshawar a la casa d'un senyor de la guerra entre armes sas de haixis i opi... casi na. Paso la tercera nit a l'alberg fent-la petar fins les tantes. L'endema no logro matinar. Pero cal seguir pedalar, baixar cap a les Rodopes per visitar primer la fortificacio d'Assen i el monestir de Bachkovo abans no dirigir-ma a Kardjali des de Chepelare per visitar el Perperikon.

Ja us ho explicare. se que vaig amb retras.

Gastronomia II

Ja fa dies dels darrers post. M'ha estat dificil trobar on conectar-me fins ara.... Pero be, aqui soc de nou. I fa molt temps ja que vaig donar les meves impressions de la gastronomia bulgara. Toca les segones impressions i suposo que definitives. Queden pocs dies per acabar el viatge i crec que ho he provat practicament tot.... I he perdut la compta de les amanides  shopskas i Ovcharskas que m'he menjat.

El que si he jubilat es el Tarator la sopa freda de yougurt i cogombre.

Begudes
Perque l'he jubilat el Tarator? us preguntareu. Perque he descobert que l'ayrian bulgar no es com el centrosiatic. Tantsols es yogurt diluit amb aigua. Aixi que aquesta es una de les noves begudes favorites i que ha jubilat el tarator en la majoria de sopars en que volia algo fresquet i liquid per hidratar-me. Tambe he perdut la compta dels studen chai que m'he pres, que no son tes d'estudiant sino tes freds. Vaja, Nestea. Pero cert, aixo no es res bulgar.
El que si he tastat, es el boza, la beguda complement classic de la banitza, l'esmorzar per antonomasia bulgar del que ja us vaig parlar. Es tracta d'una beguda a base de blat lleugerament fermentat... i no, el gust esdiferent al de la cervesa i gairebe no du alcohol.
I parlant d'alcohol, evidenment no m'he escapat d'alguns brindis de rakia, i ara que estic pel sud, tambe he tasta algun vinet de Melnik.

Amanides
Pero no nomes de begudes viu l'home aixi que cal menjar. I les amanides encara no les he tastat totes. Sense anar mes lluny a Chepelare vaig tastat la stara rodopski salata,o el que es el mateix, l'antiga amanida de les muntanyes Rodopes a base de fesols, formatge kashkaval (groc, a diferencia del sirene, el blanc similar a la feta),  ceba, pernil, tomaquet i pebrot escalivat.

Pero tot i que les amanides son contundents a vegades no n'hi ha prou i s'ha d'atacar la carn !!!

Carns
Ja he perdut la compte de les diverses maneres en que es pot menjar la carn de porc i de pollastre, pero aqui va alguns plats:
Shaslik po ovcharski. El shaslik a l'estil del pastor. Cal remarcar aixo de l'estil del pastor, perque sembla ser que els pastors balcanics son unes bones besties en comparacio amb la gent centro-asiatica. Res d'una brotxeta de carn... i ca !!!! Un espadot que amb un shaslik en tens suficient !!!!!
Kavarma. Tacos de carn, pot ser de porc o pollastre, tot cuinat en una olleta de terrisa amb formatge i verduretes estofades. O una variant, d'aquest kavarma on es servit com a farcit d'una especie de truita que l'envolta. Delicios !!!!


Altres
I continuant amb els menjar d'ous. Un de rapidet i que no et rebenta es el mish-mash, una especie d'ous remenats amb tomaquet i pebrots. I un altre plat, que aquest si que tomba es el patatnik, una especie de pastis d'ou i patata; un bon taco i quedes servit !!!! I un plat delicios tot i que no ho dirieu... cors de pollastre amb verduretes amb la seva salseta. Creieu-me, bonissim.


Sopes
Aprofitant que a les muntanyes fa mes fresqueta, tambe he atcat alguna sopa. La de tripa no, que mai ha estat el meu fort. Pero la de les mega-mongetes rodopianes o la de mongetes normals, la primera tota d'ella en una especie de pure i la segona amb caldo clar, entren d'allo mes be.


Pero be, que seria un bon menjar sense postres? 

Postres
Pocs, pero de bona qualitat. Primer de tot: Gran monument al yogurt bulgar. No estic fent la dieta del iougurt pero gairebe !!! Sol, amb mel o mermelada. Pero bon iogurt d'ovella que gairebe es pot tallar.
Baklava. Cuidado amb les racions. Un dia vaig acabar el sopar amb gana i despres casi no m'acabo els postres. La combinacio de pasta de full, sucre, mel i nou picada es una bomba. Deliciosa, pero bomba.
I si el que es vol es xocolata, nema problema, sempre queden les crepes bulgares que poden estar farcides de nocilla :-).


I si, si em miro al mirall, i tot les tundres quilometriques que m'estic fotent, tinc la sensacio de no estar-me aprimant com altres anys (tot i que m'he aprimat, eh?)... Sera que menjo massa be?

dimarts, d’agost 24, 2010

Kilometrada III

Aqui va la tercera tanda de quilometres:
  • 14/08: Burgas - Yambol - Kabile - Sliven: 147km, +830m
  • 15/08: Sliven - Kazanlak: 91km. +423m
  • 16/08: Kazanlaz - Tumuls varis - Kazanlak - Stara Zagora : 65'65 km +415m
  • 18/08: Stara Zagora - Plovdiv: 102'94km. +332m

Traciajant altre cop

Deixada Burgas tocava tornar cap a l'interior. La seguent parada grossa seria Plovdiv pero abans tot un reguitzell de paradetes que s'intuien d'allo mes interesants: Kabile, Sliven, Kazanlak....

El primer dia, pero, es presentava llarg. Fins a Sliven, sobre el mapa, surten al voltant de 120 km, la qual cosa vol dir que potser en seran mes. Comenso a fer via i de seguida que deixo Burgas el trafic es tranquilitza. Despres de dos dies infernals per la costa puc tornar a pedalejar relaxat, tot i que no es tracta de carreteres solitaries. Vaig fent via amb algunes paradetes per picar i beure algo i son les quatre tocades que arribo a Yambol. Detecto el trencall de Kabile i hi faig cap. Hi arribo al cap d'una horeta despres d'alguns dubtes al perdre els cartells que anuncien el lloc. Algunes preguntes i els vilatans m'indiquen el cami. Arribo a l'entrada del museu i camp arqueologic i l'encarregat del mateix, que esta fent petar la xerrada amb un conegut, es sorpren de veure'm arribar. Un home que passa de la seixantena, afalbe, de mirada sincera rera les ulleres, que es desviu comentant-me mig en rus. Vaig rapid. He arribat massa tard i encara he d'anar fins a Sliven. Em deixo la llibreta i el boli a la bici, no agafo apunts i a diferencia d'altres llocs arqueologic no trobo les fantastiques miniguies que t'expliquen el que hi ha. Resultat: Una setmana despres d'haver passat per alla els records comencen a ser confusos. Evidentment hi ha diverses restes tracies, romanes i fins hi tot un mosaic, i com a curiositat, un ullal de mamut.... Pero el que mes em sorpren son unes fotos d'uns santuaris amb discos solars...Pero d'on eren? i la epoca?  Deixo el museu pero abans l'encarregat em regala un pin de Kabile com a record. Em sorpren el detall. Quants estrangers deuen passar per alla? I en bici, hi ha parat algu abans? I un cop fora del museu em dedico a passejar-me per les runes romanes abans no comenso a enfilar cap al turonet on dalt de tot hi ha les restes de la ciutat tracia, pero mentres m'hi enfilo me n'adono que ja son quarts de set tocades i tinc uns 20km fins a Sliven. Maleint-me, giro cua.  Haure fet ben fet. Entrare a Sliven que ja fosqueja.

L'endema, un cop ben esmorzat, vaig a visitar el museu arqueologic abans no arrencar cap a Kazanlak. Algunes de les peces son forsa interesants. Una mascara d'or, una corona tambe d'or emulant una corona de fulles, de llorer potser? i varis  rhytons. Algunes de les peces exposades son d'excavacions recents, 2009.

Visitat el museu faig cap a Kazanlak. Quan m'hi aproximo em desvio cap a Maglizh en l'esperansa de poder visitar un tumul traci que hi ha prop del poble. Pero els mateixos del llogaret em diuen que si vull veure tombes tracies que vagi a Kazanlak. Una mica desconcertat continuo cap a Kazanlak i poca estona despres em trobo a la plasa central tot esperant que en Peter, el company de la Silvyia, la couchsurfer que he contactat em pasi a recollir. Segueixo al cotxe del Peter fins al bloc de pisos on viuen i a baix ens espera la Silvyia amb el Teo, el seu fill. Deixen el nano amb l'avi i pugem. El Peter s'acomiada de mi per una estona i jo em dutxo i consulto internet metre la Silvyia tragina per casa. Una estona despres torna el Peter qui acaba de preparar el sopar. Avui es el seu aniversari !!!! Sopem junt amb una parella francesa de CS que s'estan a un altre pis que tenen (s'hi mudaran al setembre). El Peter es un autentic bromista i ens fem un fart de riure amb les seves bromes.

L'endema m'acomiado del Peter que s'en va a treballar tot regalant-li una postal del Camp Nou. Es un autentic forofo del futbol i li fa una il.lusio tremenda. Deixo les alforges mig preparades i me'n vaig a visitar el museu. Impressionant. Entre les peces, una replica, de la mascara que Kitov va trobar al tumul de Svetitsata. 673 gr d'or, casi na. Nomes es una replica, pero impressiona. Apreciaria la diferencia si veies la original? Pero no es l'unica pesa que impressiona. No impresiona menys el cap de bronze de Seutes III enterrat ritualment davant de la seva tomba.
Visitat el museu, agafo la bicicleta i faig cap a la tomba tracia de Kazanlak. Visito la seva replica. L'original costa 20lv,  10e, pero l'eleccio no es tant economica com practica. Llegeixo a la guia que la reproduccio es molt fidedigna i que la original havia estat un temps tancada per garantir-ne la preservacio dels seus frescos. No sent jo cap expert per interpretar-los en profunditat en conformo en veure'n la replica. I mentre la visito llegeixo en una miniguia del mateix Kitov que gracies als frescos de la tomba es va poder saber que menjars i armament que es creien desconeguts als tracis no ho eren. Surto de la replica i per un moment se'm passa pel cap visitar l'original per veure si en se apreciar les diferencies. Al final no ho faig i poso rumb a altres tumuls que hi ha entre Kazanlak i Shipka. Pero la majoria els trobo tancats. Tinc la sort, pero, de trobar la tumba  de Svetitsata on es va trobar la mascara d'or oberta. Es una tomba senzilla en comparacio a les que he visitat fins el moment. No hi ha ningu al lloc, nomes la tomba dins d'una caseta que la protegeix de les inclemencies i unes fotografies de l'excavacio i de Kitov amb la mascara. Continuo direccio Shipka pero la resta de tumuls estan tancats, excepte Golyamata Kosmatka, el temple que es converti en la tomba de Seutes III. Es impressionant. No te els frescos de la tomba de Kazanlak, ni les cariatides helenistiques de Sveshtari, pero les seves dimensions impossen. Sobretot el passadis incial de 13m que condueix a les tres cambres interiors. M'hi passejo una estona intentant identificar els diversos elements descrits en la guia i visitada la tomba i veient que es fa tard, poso rumb altre cop cap a Kazanlak per d'alla anar cap a Stara Zagora.

Arribare a Stara Zagora cap al vespre i patint per la Dobrina, qui ha de ser la meva hoste. Se que esta separada i te una filla petita i pateixo per no arribar massa tard quan toquin sopars, banys, etc. Quan hi arribo, pero, em comenta que la nena esta amb el pare. Dutxada rapida i a sopar. Ens passem el vespre xerrant... en castella. Es una apasionada d'aquesta llengua i es mor de ganes de trobar gent amb qui practicar-la i que li corretgeixi errors. Havent sopat em mostra la ciutat: El teatre roma, el museu, els antics banys... l'oficina de correus (a dins hi ha un mosaic roma impressionant que visitare el dia seguent),... I tornem a casa.

Paso mala nit, molt mala nit, amb un mal de panxa insuportable. A l'alsar-me a les 7:10 li comento que no em veig d'acord en agafar la bici. Em sento debil. Se'n va a treballar tot pactant que em tanca a casa i que s'hi passara a l'hora de dinar. Torna a les 12 que encara estic dormint. Encara estic tocat. Em comenta que no em puc quedar aquesta nit ja que espera gent, pero aixi no puc pedalar. Cap problema, me'n vaig a un hotel. Passo la tarda descansant i al internet cafe actualitzant el blog. L'endema al mati, ja refet, visito els dos museus de la ciutat: Un amb dos habitages neolitics, petito pero prou interessant tot i que trobo a faltar un dibuix amb la planta de les excavacions que t'ajudi a interpretar-les i despres faig cap al museu d'historia. A part de troballes tracies i romanes, aixi com una part dedicada a la renaixensa nacional el que mes em sorpren es la planta subterrania en que visites literalment part de la ciutat romana. Una casa i part d'un carrer roma tal i com van ser trobats. Al voltant, varis objectes procedents de les excavacions properes. Forsa interessant.

Visitat el museu, recullo els fardos i faig cap a Plovdiv. Hi arribare al vespre. En Varujan, un armeni, m'hi estara esperant.

divendres, d’agost 20, 2010

Guirijant per la costa del Mar Negre.

Va ser arribar a Varna i la Milly i els seus amics ja m'esperaven per anar a sopar.
Em pensava que em trobaria amb alguna coseta en plan petite comite pero no va ser aixi. La Militsa es una de les membre de la branca de Varna de l'AIESEC, una organitzacio estudiantil dedicada a l'organitzacio de practiques d'estudiants a l'estranger i em vaig trobar sopant amb la Milly, els altres dos couchsurfers que tenia a casa (una parella austriaco-alemana), dues xineses, varis rusos i ruses i uns quants bulgars locals. I jo alla al mig, amb 120km a les cames i luciendo maillot ciclista, i fent escapadetes de tant en tant a controlar la bici que n estava a la vista des d'on sopavem.  No cal dir que varis d'ells/es em van sometre a un profund interrogatori mentre demanava el sopar: tarator, shopska i mussaka. I aixo gairebe sense consultar el menu. Un dels nois bulgars alucina de que conegui la gastronomia del pais. Passem el vespre xerrant i son mitja nit tocades que hem de fer cap a casa la Militsa. El problema, que viu a les afores de la ciutat. La Vasi , una bona amiga, em comenta que no em preocupi. Que em deixaran a l'inici d'un dels principals bulevards de la ciutat i que l'unic que he de fer es pedalar durant 4 o 5 quilometres pel mateix carrer. Em deixen a l'inici del carrer i ells se'n van a buscar el cotxe... Em conec aquestes situacions. Uns que agafen el cotxe, altres que no , i al final mitja hora fent petar la xerrada davant del cotxe. Com em passi de llarg la cas de la Milly l'haure beguda. Els hi dic que arrancare quan ells hagin tirat endevant amb el cotxe. Deu minuts mes tard em saluden des del cotxe. Ells ja han sortir. Ara nomes cal que jo no em perdi. El carrer esta ben iluminat i  comenso a pedalar com un boig per arribar a casa la Milly. De cop una bifurcacio.. i dubtes. Tiro per la dreta. Segur que sera per aqui? No les tinc totes i mes quan el bulevard es torna carretera i semblo a fora de la ciutat. M'han dit que el bloc de pisos on viu la Militsa esta davant d'un supermercat Kaufland. tinc els meus dubtes i paro a una gasolinera a preguntar si vaig en la bona direccio pel Kaufland. Si, mes endevant, em diu el xaval tot flipant al veure'm amb la bici. Pocs metres despres torno a entrar al centre urba de la ciutat i davant una parada d'autobus tota una troupe: Milly, Sebastian i Sabrina (els CSers) i la Vassi i el Krassi (dos amics de la Milly). Comencen a fer crits i vots d'alegria al veure'm arribar. Jo, respiro tranquil.
L'endema al mati costa arrencar. El problema de CSing es que avegades no pots dur el ritme que t'agradaria perque t'has d'adaptar al teu hoste. I la Milly es una mica gandula. Cap a les 10:00 estem esmorzant i a dos quarts de dotze soc al centre de Varna. El primer objectiu anar al monestir d'Aladja i despres el museu arqueologic  i passeig pel centre. Perdo mes d'una hora buscant un punt d'informacio turistica existent a les dues guies que duc (Bradt i Lonely Planet) pero inexistent sobre el terreny. No se com arribar al monestir i al final, guirijada total, agafo el bus turistic. Mes que turistic es de paradeta en resorts destrossa-platges i fa una volta de mil dimonis abans no arribar-hi. Hi arribo,  em passejo entre les cel.les excavades en la roca, en visito el museu i torno cap a la ciutat. He perdut massa temps i a mes el dia es curt. S'ha d'estar a casa a les 17:00 per cuinar !!! que la parelleta ens vol ensenyar un plat tradicional alemany: Pilotes d'espinacs !!!!  M'ho d'allo mes be amassant la pasta amb que es fan les boles (pa, llet, espinacs, formatge, ou...).. vaja, que em costa reprimir-me per no comensar una guerra de pilotetes. Tanmateix tinc un sentiment agredols. No he tingut temps de visitar tot el que m'agradaria. Havent sopat i quan la gent ja dorm, desplego el mapa amb l'intencio de restructurar una mica les seguents etapes. Tinc apuntat que les seguents son una fins a Nessebar, uns 100km, una altre fins a Burgas (uns 35km) i de Burgas a Sliven per Yambol uns 90, 100km. Si es aixi, puc enllasar les etapes de Nessebar amb la de Burgas i estar-me un dia mes a Varna. Bingo !!!!! pero, no, no podra ser. Me n'adono que el quilotratge Burgas - Sliven es incorrecte. Esta comptat per la carretera principal i jo vaig per una secundaria per parar a Kabile, prop de Yambol on hi ha unes runes tracies i romanes. Passant per alla ja surten al  voltant de 120km. Queda descartat empalmar dues etapes. No podra ser. M'haure de perdre el museu arqueologic.

L'endema encara costa mes arrencar i no es fins les dotze tocades que deixo Varna. Vaig justet de temps per arribar a Nessebar, pero s'intentara. No duc ni vint quilometres pedalats que pateixo una punxada. La primera del viatge, pero en el pitjor dia. Paro a canviar la roda i la manxa no m'acaba d'inflar del tot be. Inflo prou la roda esperant fotre-li el xorro d'aire definitiu a la que trobi una benzinera Aquesta arriba poc despres. Quan el noi em pregunta a quantes atmosferes vull la roda se m'escapa un dos  enlloc de dve; se'm queda mirant i diu: espanyol? Havia viscut prop de Madrid durant tres anys. M'agradaria escoltar-li mes histories pero avui toca anar per feina. Continuo pedalant per una carretera ultra-transitada i comenso a patir per si arribare a Nessebar com tenia previst. Tot i ser la carretera de la costa, te algunes pujadetes mes que considerables i  abans de Nessebar hi ha un portet de muntanya, tindre temps de fer-lo? Quan arribo a l'alsada d'Ozpor, l'enessim poble de costa destrossat pel turisme comenso a dubtar-ho, pero m'arrisco i continuo tirant. Uns deu quilometres mes endevant comenso a dubtar de que l'hagi encertat. La carretera, tot i ser la principal e la costa, es torna estreta ... com em caigui la nit a sobre a mig del port, amb el transit de camions i autocars que hi ha aqui, sera gairebe un suicidi. Per sort, son al voltant de les 18:30 quan trobo un trencall: Irakli beach. Coneixent-los, segur que en aquesta platja hi haura algun lloc on estar-me. Deixo  la carretera principal i agafo la que du a la platja. Hi arribo i no hi ha cap hotel pero si dos campaments de bungalows i un camping. Els bungalows estan plens i no duc tenda, pero el propietari d'un dels camps de bungalows es alhora  el propietari del camping. I s'enrolla. Em deixa vivaquejar aprop dels bungalows i utilitzar les dutxes i lavabos del camping... de franc. Ja que hi soc, abans de passar per la dutxa faig un banyet vesperti al Mar Negre amb la platja practicament buida. Nomes es veu alguna gent acampada al final de la platja. Em dutxo, sopo en un xiringuito  i a dormir sota les estrelles.

M'also l'endema i havent esmorzat poso direccio Nessebar. Pateixo. La carretera es estreta i els camions em pasen a dos pams de la bici com a maxim. Dos hores i poc despres arribo a Nessebar. L'he encertada de ple havent parat a Irakli. Hauria arribat practicament a les fosques. Em dirigeixo cap a la ciutat vella i .... quina decepcio!!!  Sera patrimoni de l'humanitat per l'Unesco, i suposo que d'octubre a maig es deu poder   gaudir dels seus carrerons i esglesies. Pero en plena temporada turistica les parades de souvenirs i gelats ocupen tota la ploblacio. No  es pot gaudir de practiament res entre la gernacio que hi ha. Visito un parell d'esglesies i el seu museu i tiro milles cap a Burgas on hi arribo poques hores mes tard.

La ciutat esta en plena esfervesencia. Avui comensa el festival de musica Spirit of Burgas amb The Prodigy i Gorillaz com a caps de cartell. Paso del festival. Trobo allotjament en un hotelet forsa centric i tinc la sensacio de tenir molta sort. Es la darrera habitacio i darrera meu varis joves entren buscant habitacions. Sembla que tots els hotels de la ciutat deuen estar plens. Passo el vespre passejant pel centre peatonal i descobreixo l'esglesia armenia. Al davent d'ella un Katkhar en una sola base pero partit en dos a la part superior... l'eterna divisio de la diaspora armenia:  els que es van quedar a l'armenia oriental i els supervivents foragitats de l'armenia occidental. Acabo el vespre en un internet cafe preparant articles. I un correu de'n Gregori Luri amb qui m'estic escrivint arran de la meva visita a Sveshtari. No te'n vagis de Varna sense veure les restes de la necròpoli calcolítica que hi ha al museuem comenta. Ahhh, quina rabia. No es que m'hi hagues quedat un dia mes a Varna d'haver llegit el missatge abans, pero em reafirma en la gran errada de no haver prioritzat el museu sobre el monestir d'Aladja. Torno a l'hotel i me'n vaig a dormir. L'endema sera un dia llarg. Fins a Sliven passant per Kabile. Toca descansar.

dijous, d’agost 19, 2010

Afotikis II

Pobitite Kamani

Cavaller de Madara
La mare d'en Dragomir, el meu Couchsurfer a Isperih

Nicopolis-ad-Istrum

Cerimonia liturgica al monestir de Preobrazenski

Deixant Isperih enrera. Foto by Dragomir Bogimilov.
A l'entrada de la tomba reial d'Sveshtari. Llastima que a dins no si poguessin fer fotos. La foto me la va tirar en Dragomir Bogamilov, el meu Couchsurfer a Isperih

dimarts, d’agost 17, 2010

Bulgària. Kilometrada II

Aqui teniu la segona tanda de kilometres. El GPS se'm va morir. Distancies preses amb el comptaquilometres (crec que dona un 5% de mes aprox) i altituds amb el Suunto.

  • 06/08 Veliko Tarnovo - Ivanovo: 102 km. +919m
  • 07/08 Ivanovo - monestir Ivanovo - Ivanovo - Isperih: 119'43km. +1409m
  • 08/08 Isperih - Shumen. 83'1km. +725m
  • 09/08 Shumen - Veliki Preslav - Shumen: 51'3km
  • 10/08 Shumen - Madara - Pliska -Pobitite Kamani - Varna: 120km fins al centre 127km final d'etapa a casa la Militsa). +940m

Cap al mar negre

Eren les dues tocades i tocava posar-se el mono de treball si volia arribar a Shumen amb llum de dia. Els 80km els faig d'una tirada, amb una sola paradeta per picar algo i beure una mica. Arbitrus, la ciutat romana prop de Ragraz haura de quedar per un altre viatge. Arribo a Shumen al voltant de les vuit. Sera el primer xut al pal del viatge, pero no el darrer. Localitzo un hotel, i m'hi planto. La relacio qualitat preu es prou bona: 20e per habitacio amb tele, aire acondicionat dutxa i fins hi tot un ordinador amb connexio a internet.  Bien ! Dutxadeta rapida i a sopar. Es massa tard per visitar la ciutat. Aixo ho deixare per l'endema.

M'also relativament tard ja que anava cansat, deixo les alforges a recepcio per alliberar l'habitacio i surto a voltar. Em costa localitzar un dels punts mes importants de la ciutat. La mesquita de Tombul, una de les mes grans del balcans. Esta en obres. La visito i tambe la madrassa adjacent dins de mateix complex. En alguna de les antigues aules ara hi venen souvenirs, pero en una altra em sembla veure-hi gent: un grup de noies, totes cobertes amb mocador, estan estudiant. Al veure'm, ajusten la porta.
Continuo visitant el centre de la ciutat i descarto visitar el monument als 1300 d'historia de Bulgaria que es troba dalt de tot de la muntanya. Massa lluny i avui estic mandros.
Torno l'hotel, i agafo la bici, sense algorges, i faig cap a Veliki Preslav. La Gran Preslav. La que fou la segona capital del primer regne bulgar a partir de l'any 893 sota el regnat del Tsar Simeon. Hi arribo despres d'uns 25km i em comenso a passejar per les seves runes. Uns panells informatius amb les plantes dels diversos edificis (Basilica, palau, esglesies, banys...) ajuden a fer-se una idea mes concreta del lloc, tambe hi ajuden alguns dibuixos que reprodueixen com devien ser els edificis. Acabo la vista al poble, en el museu pertinent, que d'entre altres coses allotja una bona col.leccio de monedes d'or. Sortint del museu, un frankfurt i una coca-cola rapida i cap a Shumen altre cop. Hi arribo cap a les 17:00 de la tarda i amb la bici que m'ha fet una mica el tonto (m'ha saltat la cadena un parell de cops). Decideixo no continuar fins a Madara. Ho puc fer l'endema. Tornare a agafar una habitacio i actualitzare el blog... Doncs no ! Em canvien d'habitacio i en la que etic l'ordinador esta cascat :-( Que hi farem.

L'endema m'also d'hora i a quarts de nou ja soc a la carretera. Sera un dia llarg. Fins a Varna, a la costa del mar negre. Pero amb tres parades pel cami. El cavaller de Madara, l'antiga ciutat de Pliska, i Pomitite Kamani.

Una horeta i poc despres soc al cavaller de Madara. El cavaller de Madara es el relleu d'un cavaller gravat en una paret d'una muntanya a mes de 23m del terra. Ningu sap qui es i quan es va fer. Les inscripcions al peu del cavaller mes antigues daten del segle VIII pero llegeixo a la guia que hi ha qui apunta que el relleu del cavaller podria ser mes antic. El contemplo i em ve a la ment una frase que es va fer famosa fa alguns anys per un personatge que tambe estava fent el turista per europa: me l'imatxinava mes gran. El recinte de Madara, pero, no nomes es limita al cavaller, tambe hi ha un parell de baumes, que actuaven com a santuris pagans, i dalt de la muntanya una fortificacio que no visito. Em passejo per les baumes i els bosquets de l'entorn i faig cap a Pliska, la que fou la primera capital del regne vulgar.

A Pliska, em trobo altre cop passejant entre runes, ajudat dels planos de les plantes dels diversos edificis que s'hi troben. Em sorpren com de gran havia arribat a ser la ciutat. El que estic visitant tant sols el nucli central amb el palau i algunes esglesies. L'extensio total de la ciutat sobrepasava els vint quilometres quadrats.
Visitada Pliska i el seu museu, toca tornar a pedalar i poso la directa cap a Varna, on m'espera la Milly, una couchsurfer que es va donar d'alta a la web el 4 d'agost. Jo li escribia el dia 5. Era una manera de trobar allotjament mes o menys segur amb algu il.lusionat per comensar a acollir gent. Veient que em retraso, li faig un truc quan encara soc a mes de 40 kilometres.
- Arribare cap a les 19:00 o una mica mes tard, li comento.
- Cap problema, he quedat per sopar al centre a les vuit. Quan arribis a Varna busca l'hotel  Black Sea he quedat alla amb els amics. T'hi pots afegir.

Memoritzo l'hotel i continuo pedalant. Uns quinze quilometres abans de Varna paso pel costat del Pobitite Kamani. Aquest cop no cal desviar-se de la ruta per visitar algo. Comprovo l'hora i veig que tinc temps de visitar-lo. Perfecte !!!!

El Pobitite Kamani. Es un indret singular. Envoltat de boscos,  es una petita  regio semidesrca amb sorra fina d'on hi creixen arbres de pedra. No son arbres fosilitzats, sino formes geologiques en formes de troncs o formes fins hi tot mes curioses. Hi ha varies teories sobre la seva formacio. De les que diuen que les roques han quedat aixi despres d'un proces d'erosio, fins les que fan referencia  a estructures coralines. Sigui l'origen que sigui, m'hi passejo una estona abans no tirar cap a Varna.

Arribo al centre de Varna que falten uns deu minuts per les vuit del vespre. I poc despres he lograt localitzar l'hotel Black Sea. Toca anar a sopar.

diumenge, d’agost 15, 2010

I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar .... (Tarnovo - Isperih)

Dos dies despres de deixar Tarnovo em trobo pedalant per carreteres solitaries cami d'Isperih on espero visitar la tomba reial tracia d'Sveshtari. I vaig xiulant el Roma, dels Manel, mentre disfruto dels camps de giralsol que m'envolten. Es una cansoneta que em dona bon rotllo i be, despres d'haver visitat Nicopolis-ad-Istrum el dia anterior i dirigir-me cap a unes altres runes, em ve al cap... No es que estigui a Roma, ni cap guia m'ensenyera el mosaic de cap menjador, perо tant es. La ment fa les associacions de idees que mes li plau.

Vaig deixar tarnovo el dia 6 d'agost. L'objectiu arribar a Ivanovo per visitar-ne el monestir rupestre patrimoni de l'humanitat per l'Unesco. De cami, tinc intencio de fer dues parades. La primera, al monestir de Preobazhenski. Per variar, hi arribo que hi ha moguda. Moltissima gent i una cerimonia que no identifico. Es entre setmana i una hora rara. I la liturgia no la fan nomes dins l'esglesia sino que surten a fora davant d'una taula plena de menjar. No acabo de copsar de que va el tema. I tot i que un parell o tres de persones es dirigeixen a saludar-me, cap d'elles parla angles i el meu rus es massa basic per aquestes converses, i el bulgar ja no diguem... Me'n vaig mig intrigat cap a les segones runes del dia. Objectiu: Nicopolis-ad-Istrum.
Nicopolis del Danubi (encara que aquest estigui a mes de 50km en linia recta). Restes de la ciutat romana que Traja construi en memoria de la vitoria sobre els dacis. Em passeixo pel Cardo Maximus, l'agora i els seu petit odeon sota un sol de justicia abans no contnuar cap a Ivanovo.
Una horeta mes de bici i parada a menjar en un restaurant de camioners. Lloc curios. Tots son turcs i la televisio que tenen enxufada tambe es la turca. Arribo cap al tard a Ivanovo i localitzo un senzill hotelet on la mestresa em prepara un sopar d'allo mes delicios. Quan acabo de sopar surto a donar una volta i em dirigeixo cap a un carrero on hi sona musica. M'hi atanso i hi trobo tota una familia gitana sopant a la fresca. M'inviten i resulta que un d'ells viu a Espanya. M'ensenya orgullos el document que com a ciutada de l'Unio Europea li dona permis per treballar a Espanya i fem petar una mica la xerrada. Pero amb ell no passem de l'Espanya muy bueno todo amigo, gente bueno, amigo; mujeres bueno, amigo; ciudades bueno, amigo. I amb el seu amic, als 5 minuts ja ens hem repasat tots el jugadors de l'epoca de Hristo Stoikov cinc cops, aixi que m'acomiado d'ells i me'n vaig a dormir.

L'endema surto cap a Isperih, on espero trobar-me amb en Dragomir, el que sera el meu Couchsurfer. Primer, pero, visito el monestir d'Ivanovo, que em decepciona. Tot i la importancia dels seus frescos, patrimoni de l'humanitat per l'Unesco, em pensava que trobaria algo diferent. Potser per idees preconcebudes despres d'haver estat en altres monestir on parts d'ells aprofitaven baumes naturals o estaven directament excavats en la roca com pot ser el monestir grec de Sumela a Trabzon o l'armeni de Geghard.
Vist el monestir, enxufo la directa cap a Isperih. Sortira un dia llarg, i mes despres que se'm moris l'Aventura, el GPS, despres d'un parell de caigudes. Tenia muntat un track per camins que m'havien d'evitar fer una volta de mes de 20km pero sense l'aparell no me la jugo.
Recorro poblets de majoria turca cada un amb la seva petita mesquita i minaret i carreteretes secundaries entre camps de girasol abans no arribar a Isperih. Hi arribo cap a les 19:00. El Dragomir esta a Radgraz cobrint un partit de futbol (fa de fotograf freelance per a un diari regional) i me l'espero en un bar al parc de la poblacio. Poc despres, pero, arriba la seva companya qui m'invita a que l'acompanyi cap a casa. No m'estare a casa del Dragomir, massa petita, em diuen, sino a casa del seu germa, que esta visquent a Bergara, al Pais Basc. Alla, m'hi espera la mare del Dragomir i un amic de la familia que em reben amb els brasos oberts. M'inviten a un suc casola mentre elogio el jardi i l'hort que la mare del Dragomir mante. Tindre una casa per mi solet aquest vespre.
En Drago arriba que m'enganxa fent la bugada despres d'haver-me dutxat. Ho deixem tot tancat i ens anem a sopar. I entre tarator, kebapaches i koftes ens expliquem la vida.
Tot i que la seva passio es la fotografia i que es treu alguns calerons amb les fotos em reconeix que necesita una feina estable que ara no troba. La seva companya es mestra i ell ara esta a l'atur. Treballava per IBM a la republica txeca pero al tenir el crio que tenen van decidir tornar per fer-lo creixer aprop de la familia. Ara pero, necesita trobar alguna feina. Tambe parlem de mi, i es que li fascinen els meus viatges i les poques fotografies meves que ha vist al blog. Em pregunta si em faria res que publiqeus un article al diari sobre mi i els meus viatge... Faltaria mes !!! Em fa les preguntes de rigor i tornem cap a casa tot fent petar la xerrada.

L'endema al mati em du una banitza per emorzar i amb cotxe ens anem cap a Sveshtari, per visitar la tomba reial tracia que hi ha. Mentre ens hi acostem es comencen a veure tumuls pels camps. Els tumuls on els tracis enterraven la seva gent. Llegeixo, en la guia que em compro, que l'ubicacio dels tumuls no es aleatoria i que alguns conjunts de tumuls repliquen algunes constelacions com Orion.
Arribem al centre d'interpretacio i al cap de poc fem cap al tumul que es troba a pocs metres.  Una porta corredissa dona entrada dins del tumul. Una sensacio particular la d'entrar dins d'una muntanya, i mes sabent que la muntanya es artificial, creada per l'home. Em calso uns plastics sobre les sandalies i comencem la visita amb el guia. Primer es mostren alguns artefactes trobats aixi com algunes fotos de l'epoca de les excavacions... pero despres d'un gir de 90 graus, te la trobes alla... la tomba. Em quedo sense paraules. Alla al mig, sola... Un corredor dona pas a la avantsala que hi ha abans de la sala sepulcral, i al fons d'aquesta, les cariatides il.luminades. La majestuositat de la tomba queda realsada pel  buit de la muntanya que l'envolta.
La tomba fa 7.5m de llarg per 6.5 d'ample en la fasana. La cambra sepulcral te 4.45m d'alsada. Deu cariatides envolten la cambra sepulcral i sobre d'elles una escena pintada on mostra el proces de deificacio, pel qual el rei passava a ser un deu. Em quedo encisat contemplant la cambra una bona estona fins que tornem a sortir. A fora m'espera en Dragomir i la seva companya, que no hi han entrat, massa cops hi han estat, ja.
Abans d'agafar el cotxe els hi proposo d'anar al tekke on es suposa que hi ha enterrat un sant musulma del segle XVI, Demir Baba. Es sorprenen de la proposta. Vols anar a un lloc turc? Es mostren una mica confosos pero accepten. Esta clar que els hi he tocat la fibra. Em comenten que la seva regio un 60% son turcs, un 30% bulgars i un 10% gitanos (segons la wikipedia: 47,2%,44% i 5,73 respectivament en fonts del cens del 2001). Es senten en minoria, i a mes, em comenten que els turcs estan manuipulats i que en els poblets son molt tancats de mires.
Hi baixem. El Drago es queda al cotxe pero hi baixo amb la seva companya. Els cami de baixada es composa de no se quants esglaons per mig d'un bosc, i de les branques dels arbres mes propers hi penjen trosos de teles lligades per la gent com a vots per a obtenir bona sort. Arribem al tekke i el visitem. Tot ell esta sobre un antic santuari traci, pero a hores d'ara la majoria gent que hi volta poc l'importa. Un grup d'adolescents turques es dediquen a enfilar-se aqui i alla fent-se fotos. Totes es tumben com es de rigor sobre una llosa que ja formava part de l'antic santuari traci, es veu que et carrega d'energia.
Visitat el tekke tornem cap a Isperih i a casa el Drago m'ensenya l'article que va publicar al seu blog sobre la darrera troballa a Sveshtari: l'esquelet d'un cavall i d'un gos en un tumul mes gran que el tumul en que hi ha la tomba reial. Depararan les excavacions mes sorpreses?
Tornem cap a casa del germa del Drago amb l'intencio per part meva d'empaquetar i marxar, pero son les dotze tocades i no hi ha manera de posar la directa cap a Shumen. La mare d'en Drago ja ens espera amb una amanida i algo de fruita per dinar. Finalment, cap quarts de tres logro deixar Isperih, amb la sensacio de deixar-hi un amic. Quan el tornare a veure?
Pero no puc estar per sentimentalismes, com no espavili em caura la nit a sobre, em queden 80km per endevant.

divendres, d’agost 13, 2010

Tres dies a la capital: Veliko Tarnovo

El dos d'agost vaig arribar a Veliko Tarnovo i m'hi vaig estar tres dies.
Veliko Tarnovo es la capital sentimental de Bulgaria. Si be Sofia n'es la capital politica i economica, diria que tots els bulgars tenen un raconet per la Gran Tarnovo.
Veliko Tarnovo respira historia bulgara per totes bandes. Va ser la capital del segon regne bulgar a partir de 1185. Durant l'epoca sota domini otoma va ser el focus de diverses revoltes bulgares i un cop recobrada la independencia, va ser a Veliko Tarnovo on es va reunir l'assamblea constituent que va redactar la nova constitucio de Bulgaria. Caigut el comunisme, tambe va ser a Tarnovo on simbolicament es va reunir l'assamblea despres de les primeres eleccions.
Dedico el primer i el tercer dia a recorre'm la ciutat mentre el segon faig una escapada cap a Triavna i el monestir de Drianovo. Una volteta de uns 100km que em dura a veure l'enessima poblacio pintoresca i l'enessim monestir que com tants d'altres, va patir la repressio otomana despres d'un alsament contra els turcs i mes de 100 bulgars i van morir, Hi ha un mausoleu que rememora aquests fets.
A Tarnovo, em dedico a fer el guiri. Son uns dies on fa una calor sofocant i tenir l'alberg al rovell de l'ou em permet tornar-hi a descansar i hidratar-me de tant en tant.
Comenso visitant una de les dues fortificacions que hi ha a Tarnovo dalt d'un dels turonets. El Tsaravets. En certa forma, Tarnovo, s'assembla a Roma. Si be Roma va arribar a estar sobre set turons, Tarnovo es va quedar en tres. Aixo si,  Tsaravets tambe te la seva roca Tarpeia particular, on, empenteta avall, s'executava als traidors.
Pero allo que te de mes destacat Tarnovo, o el que mes destaquen els bulgars,  es tot el vinculat a l'historia dels diversos estats independents bulgars. Sigui els dos regnes medievals o l'independencia despres de l'imperi otoma.

Dels primers, destaca les restes de l'esglesia del 40 martirs, al barri d'Asenova. L'esglesia en si, es forsa decepcionant. Diguem-ne que es una combinacio de poques restes originals amb una freda, marmorea, reconstruccio. Aixi , el sepulcre on es troba enterrat un dels Tsars bulgars del segon regne, Kaloyan, es un llosa freda de marbre modern. Tambe ho es, el sepulcre de de Sveti Sava (Sant Sava) el mes gran sant Serbi que va morir a Bulgaria. Tanmateix, entre tant marbre nou tambe s'hi troben algunes peces interesants. Com una columna amb una inscripcio en grec atribuida al tsar Omurtag, tsar del primer regne bulgar i que els constructor de l'esglesia al sXII haurien dut alla, o tambe, inspirant-se en ella una columna amb inscripcions d'Asen II el Tsar del segon regne que va dur Bulgaria a la seva maxima expansio territorial, de Durres a Belgrad i de Butrinti a per sota Edirne passant per Salonica ! Tambe hi ha en teoria, varis frescos originals, pero alguns els han enretirat per fer-ne restauracions.

I al museu arqueologic el que mostren amb mes orgull es l'anell reial del Tsar Kaloyan. Que va ser el que va dur a Bulgaria a la forta expensio territorial que  remataria el seu succesor Asen II.

Respecte al proces d'independencia, nomes comentar que la constitucio de Tarnovo i el seu proces d'independencia te el seu propi museu a Tarnovo. En ell s'hi exposen els precedents i el caldo de cultiu que va dur al proces de reneixensa nacional que va acabar en l'independencia de Bulgaria despres de la guerra Ruso-Turca del 1877-1878, i a mes, es reconstrueix la sala on es va dur a terme l'assamblea constituent.
Historia per donar i vendre, com podeu veure a Veliko Tarnovo.

Pero no tot van ser llisons d'historia in situ. Si be, els carrers principals de Tarnovo han estat plenament okupats per les botigues i restaurants orientats al turisme, Tarnovo es una poblacio que invita a ser passejada. A la que un s'allunya de l'arteria principal i els un o dos carrers mes turistics, es troba en tot de carrers empedrats, amb casetes de dos pisos d'estil renaixensa nacional. Teulades a quatre bandes, balcons de fusta per on s'hi enfilen parres... i amb un munt de racons per descobrir.

I entre passajadetes i histories mes mundanes com comprar-me un calsat de bici nou perque se'm va trencar el vell, i actualitzacions de blog van passar volant tres dies a Veliko Tarnovo. I me'n vaig, el tercer amb la sensacio de no haver-la descobert del tot, d'haver-me quedat racons per descobrir, com la mesquita que es divisava des de Tsaravets, pero que hi farem, s'ha de fer ruta.

dijous, d’agost 05, 2010

Afotikis I

Veliko Turnovo

Triavna

Familia de pic-nic al port de Troyan

Koprivshtitsa

Nen al monestir d'Etropole

Cami d'Etropole

Monestir Glozhene

monestir Cherepish

Vistes monestir Cherepish

Sofia

Gastronomia I

A diferencia de l'Homo Alberguis a mi m'agrada sortir fora del alberg o els hotelets on em trobo i disfrutat de plants que prop de casa no puc trobar. I a Bulgaria s'ha de venir a disfrutar del menjar...i si cal regar-lo amb una mica de Rakia o vi local. No pretendre fer un repas exhaustiu de tot el que he menjat, pero aqui va un petit resum.

Amanides
Bulgaria es el pais de les amanides, tant de propies com de importades (es troba l'amanida Cesar a tot arreu). I amb la calor que fa, s'agraixen.
La reina de les amanides es la Shopska: A base de tomaquet, pebrots verds, cogombre, ceba, sirene (formatge similar a la feta pero mes salat) i julivert.
Una altra amanida molt popular es la Ovcharska (l'amanida del pastor). Similar a l'anterior pero a mes amb ous, tacos de pernil cuit, xampinyons i algo que no he lograt identificar i no em surt a les receptes online 


Sopes
Pel vist als menus en tenen en gran varietat. Pero amb la calor que fa no venen de gust.  Pero si el francesos tenen la Vichyssoise i mes a prop el Gazpacho, els bulgars tenen el Tarator. Una sopa freda a base de yogurt diluit amb aigua, cogombre,  all i alguna anou esmicolada per sobre.

Esmorzar
En termes d'esmorzars, tambe n'hi ha un tradicional que es pot trobar en moltes parfadetes al mati, la Banitza. A mi me'l va preparar la Gabi a Lovech i com a bona mama me'n va donar perque me'n menjes pel cami. No se com definir-lo. No es tracta ni d'un pastis ni d'una coca. La massa que queda un cop feta, s'assembla una mica a la pasta fullada, es fa amb ous farina i aigua i queda farcit amb l'omnipresent sirene i iogurt.

Carns i peixos
Per donar i per vendre. Sobretot de carn, encara que on hi ha riu, una bona truita a la brassa, plat ben senzill,sempre entra be. La carn principalment pot ser a la brassa o cuinada en pots de terrisa. D'aquestes ultimes, la que mes he disfrutat va ser a Etropole. En una olleta de terrisa: llom de porc cuinat amb una salseta amb tomaquets, xampinyons i ceba i amb formatge fos. Delicios.

Altres
Un altre plat delicios, no se si te nom, van ser els pebrots verds farcits d'ou i tomaquet fets al forn que em va cuinar la Gabi a casa seva.

I per acabar la bomba: Katkut. Pres al monestir de Cherepish al final del primer dia. Vaig patir per l'integritat del meu estomac. Ja he comentat que el Sirene es un formatge mes fort que la feta grega. Doncs be, el katkut es un bol de yougurt ple de tacos de Sirene. Apoteosic.

Apa,tot aixo ja ha estat tastat (i alguna amanida fins hi tot repetida)... a veure que depara, gastronomicament, els propers dies de viatge.

Homo alberguis

Feia anys que viatjant no trepitjava un alberg. El darrer cop, dos nits a Tirana a l'inici del viatge Albanes del 2007.

La veritat es que a Albania, no el vaig presenciar, pero aqui a Bulgaria, a VT, si. A qui? A una nova especie, l'Homo Alberguis. Es tracta d'una nova especie del genere Homo. Es una especie que no esta encadenada al temps. Es troba d'any sabatic o encara millor en proces de canvi interior i la pauta es deixar anar passant el temps  sense que el seu limitat budget se'n resenti.

L'habitat natural de l'Homo Alberguis es l'alberg. En ell hi fa vida. Es coneix els millors albergs de la regio per on viatja i dona consell a qui li demani i a mes, sap valorar adequadament la gastronomia del l'alberg on es troba. Per exemple un plat de patates bullides amb saltxitxes de frankurts es molt bon plat ja que a diferencia d'altres albergs no es un plat de pasta.


L'element mes valorat del seu equipatge es el seu ordinador portatil o la PDA. Gracies a ells es pot descarregar (utilitzant la wi-fi de l'alberg) les seves pel-licules preferides o els capitols de les seves series favorites i veure'ls espatxorrat als sofas o coixins de la sala comu de l'alberg.

L'Homo Alberguis tendeix a relacionar-se mes amb elements de la seva especie que amb Homo sapiens. Amb els primers mante converses del tot interesants com son els darrers fracasos amorosos, la velocitat de l'ample de banda en la seva llunyana ciutat d'origen , i sobretot, sobre les seves series de televisio favorites: 24h, Lost....

A l'Homo alberguis, pero, no se li solen sentir comentaris sobre la poblacio o pais on es troba. Cal sortir de l'alberg?

dimecres, d’agost 04, 2010

Kilometrada I

Be, suposo que es mes ciclistes ja estaveu esperant aquesta entrada. Aqui va el resum de les etapes fetes fins ara:
  • 27/07. Sofia - Monestir de Cherepish. 91.12 km. +511m. Asfalt
  • 28/07. Monestir Cherepish - Malik Izbor - Monestir Glozhene - Malik Izvor: 88'4 km. +1440m. Asfalt excepte el tram Dravavrata - Dovrevchi.
  • 29/07. Malik Izvor - Teteven - Yamna - Monestir Etropole - Etropole.74,2km +880m. Asfalt. Algun tram en molt males condicions (al voltant de Yamna)
  • 30/07. Etropole - Koprivshtitsa. 58'62 km. +1335m. Km 10 - 20 asfalt pessim.
  • 31/07. Koprivshtitsa - Troyan. 86.25km. +1341m
  • 01/08. Troyan - Monestir Troyan - Troyan (sense alforges) - Locech. 56,2 km (compta km)
  • 02/08. Lovech - Veliko Tarnovo. 86,51km +764m
  • 03/08. Descans
  • 04/08. Mati. Veliko Tarnovo - Monestir de Kilifarevo - Triavna. 53.31km. +779m
  • 04/08 Tarda. Triavna - Drianovo - Monestir Drianovo - Veliko Tarnovo. 54'73km. +567m

dimarts, d’agost 03, 2010

Creuant la Vella Muntanya

L'endema de l'arribada a Etropole tocava posar a prova les cames. Calia creuar els balcans, l'Stara Planina, la Muntanya Vella, per arribar a Koprivshtitsa. El dia seguent, l'hauria de creuar de nou per arribar a Troyan.

Nomes deixar Etropole comensa a pujar. Primer suaument, despres mes fort. Al cap d'uns 15 kilometres em trobo dalt del port, despres de fer els darrers 5km en un asfalt en estat deplorable. Descens rapid per l'altre banda i paradeta a picar algo al'ombra dels jardins de la torre del rellotge de Zlatitsa. En acabat, cap a Koprivshtitsa.

Hi arribo cap a les 16:00, mes tard del previst. Comptava amb el port de muntanya pero no amb la pujada posterior a Zlatitsa i en la pujada final (aquesta mes forta del previst) a Koprivshtitsa.

Massa tard pel planning previst. Koprivshtitsa es coneguda apart per de les seves cases en estil de la renaixensa nacional, per 6 cases museus que valen la pena ser visitades. No tenia previst visitar-les totes pero si almenys la meitat. M'haure de confirmar en visitar-ne nomes una ja que tanquen a les 17:30. Visito la de Luyben i Petko Karavelov. No es la mes espectacular, pero l'he localitzada de cami a l'hotelet que m'estic i aixi m'asseguro que aquesta la veig. En Luyben resulta ser un intelectual de l'epoca de la Renaixensa que visque a Russia, Romania i Serbia i exercir d'escriptor i periodista i es dedica a promoure la causa Bulgara a l'exterior. Son germa Pekto fou un emminent politic que va ocupar diversos carrecs en els primers governs de la Bulgaria independent. La casa es visita amb la decoracio tipica de l'epoca mes alguns textos, fotogragies i dades dels germans. Tambe s'hi troba una imprenta des de que Luyben des de Romania es dedica a escriure pamflets i propaganda revolucionaria i que mes endevant a Veliko Turnovo seria emprada per imprimir la primera constitucio bulgara.

Surto de la casa sense temps per visitar-ne cap altra aixi que em dedico a deixar-me perdre pels carrerons empedrats que composen el poble. El poble mante en tot moment l'arquitectura tradicional i tot ser un poblet de postaleta, alhora te vida propia: ara et creues amb uns gitanos amb carro, per alla et trobes algu tallant llenya, uns que fan petar la xerrada al parc central... Per sort, de moment, no s'ha convertit en un poble-museu, continua tenint vida.

El dia seguent, toca tornar a creuar l'Stara Planina, ara en direccio a Troyan, per visitar-ne el seu monestir. Desfaig els 12km que separan Koprivshtitsa de la carretera principal que du a Burgas, que haure de seguir fins a Karnare on comensa a enfilar el port. Despres de la cocacola de rigor per carregar piles enfilo amunt. Les primeres rampes son suaus pero de seguida s'endureixen, pero tampoc massa. Vaig guanyant alsada a l'hora que cremo quilometres. Quan duc uns tres quarts de port fet i comenso a anar curt d'aigua, veig una font a peu de carretera i una familia fent-hi un picnic al costat. No he tingut temps de treure la botella de la bici per omplir-la que ja estic invitat a menjar amb ells. El menu del dinar sera amanida i carn a la brassa regat amb rakia i pseudo fanta de poma. El Rangel i la Vanita deuen rondar la trentena i amb ells hi ha els pares del Rangel. Cap d'ells parla angles, be en Rangel quatre paraules basiques, pero a la que els hi dic que jo parlo po-ruskii chut-chut se m'envalen de mala manera. Costa recordar-els-hi de tant en tant que po-ruskii si, pero nomes chut-chut (una miqueta). El pare del Rangel m'explica que el seu salari nomes es de 250eu mensuals i en Rangel que ha estat Ranger a Irak, tambe ha estat a BCN. Fem petar la xerrada una bona estona entre insistents invitacions a que mengi mes. Pero jo no em vull omplir massa tenint encara un tros de port per endevant. Ens acomiadem despres d'intercanviar emails i continuo cap amunt. El port es fa tant suau que en alguns moments arribo a perdre alsada. Quina rabia !!! Sis quilometres mes tard, em trobo a dalt del cim. Sense com aquell qui diu parar, tiro cap avall. Tonto que soc !!! Un cop acabat el dia m'assabatare que dalt del port hi ha unes petites restes de la Via Trajana , massa tard per tornar enrera.

Arribo a Troyan despres d'un llarg descens en que avanso un camio i una excavadora. Em dedico el vespre a descansar.

L'endema, sense pes, enfilo cap al monestir de Troyan. M'hi planto que  no son encara quarts d'onze del mati. Esta ple de cotxes. Sera sempre aixi? El que no hi caic es que es diumenge. Arribo que s'estan en plena Liturgia. Quedo completament hipnotitzat pels cants dels monjos i resto palplantat dins l'esglesia durant mes de mitja hora. Feia temps que no assistia a cap liturgia oriental i no m'enrecordava ja com de misteriora i hipnotica pot arribar a ser: L'altar nomes visible durant la cerimonia, quan la porta principal de l'iconstasi resta oberta. L'unic moment en que el mon terrenal partipa del celestial. Els cants, en slavonic antic? , i tot envoltat dels frescos pintats per Zahari Zograf, a qui es pot veure en un autoretrat en una de les parets laterals del monestir.

Llegeixo que el monestir de Troyan junt amb quatre mes te un status especial. L'status de ser un monestir staroupegial. Que vol dir aixo? Doncs segons la guia que duc, que el monestir en lloc de dependre del bisbe local depen directament de Constantinoble. Si ho cerco a internet, la wikipedia em diu quelcom similar pero exactament el mateix, que enlloc de dependre del bisbe local depen directament del patriarca. I jo em pregunto, si l'esglesia ortodoxa bulgara  es autocefala, el patriarcat esta a Constantinoble? Crec que es un error de la guia pero tampoc ho tinc clar.  A sobre, al monestir veig que algunes de les icones tenen inscripcions que en lloc d'estar en cirilic estan en grec... i aixo encara augmenta la meva confusio. Haure d'acabar-ho de consultar quan torni a casa, que viatjant manca el temps :-(

En acabar la Liturgia em dedico, ara ja sense tanta gent, a acabar de contemplar l'esglesia. Hi destaca una icona de la Verge amb tres mans, suposadament duta del Mt Athos el s XVII. Tambe contemplo l'iconostasis durant una estona i em torna al pensament algo que es reitera en varis dels monestirs que ja he visitat anteriorment: el treball de la fusta no m'impresiona tant com el que vaig veure en algun monestir de Macedonia fa tres anys. Acabo la visita al petit museu de l'estansa de Vasil Levski (amb amagatall i lloc per fugir de rigor) i torno cap a Troyan a visitar el museu d'oficis. Havent dinat, pedalo els 30km de tramit que hi ha fins a Lovech.

Una trucadeta des del pont de fusta cobert que hi ha al centre de la ciutat, i en cinc minuts la Gabi, d'Hospitality Club em ve a recollir. La segeixo, ella giant-me amb el cotxe i en cinc minuts mes som a casa seva.  Alla em trobo amb l'Alexander, el seu marit, que esta acabant de vestir la Kalia, la filla de dos anys, que s'acaba de llevar. Els deixo batallant amb la cria mentre aprofito per dutxar-me i llegir correus atrasats. Continuem la tarda fent petar la xerrada a la cuina mentre prepara el sopar, mengem al voltant de quart de set i despres sortim tots quatre a fer un tomb per la ciutat. Em duen cap a la Hisaryia (la fortalessa) i l'Alexander, que es un apassionat de la historia, m'explica tots els detalls dels diversos racons que veiem. Tambe em comenta que tot i que en lloc s'han trobat assentament ja des de l'epoca Tracia, per ells el mes important es que el 1187 despres de tres mesos d'infroctuos setge les tropes bizantines acabaren reconeixen la independencia de la regio signant l'Emperador bizanti Isaac II el tractat de Lovech que conduiria al segon regne bulgar.

Tornem a casa i m'enxufo a internet mentre ells banyen i posen a dormir a la Kalia. Acabem el vespre fent petar la xerrada. Els dos son de Lovech i van viure 5 anys a Sofia on van esturdiar, pero a l'hora de pujar la familia van optar per tornar a Lovech per tal de que la nana pogues creixer en un entorn que ells consideren mes huma i on tothom coneix tohom. Diuen que empadronats a Lovech hi ha uns 40000 habitats pero que creuen que no sobrepasen els 25000 els que hi vieun regularment.  L'Alexander treballa en conexions de fibra optica per internet i la Gabi te una petiat agencia de disseny. M'explica que aqui no pot guanyar tants diners com a Sofia per ser una ciutat petita pero aixo no treu que tinguin un Seat Toledo i un monovolum. La cosa no els hi va del tot malament. Sorpren que sent emprenedors com son despres l'Alexander em comenti que no li agrada com tracta els anys del comunisme actualment l'escola. En parlen del tot malament pero aleshores  tothom era igual i tothom podia permetre's anar a la platja, em diu.

Matem el vespre xerrant i l'endema quan m'also l'Alex i la Kalia ja no hi son. El primer treballant i la segona a la guarderia. La Gabi em prepara un esmorzar delicios i despres ens acomiadem. Jo enfilo cap a Veliko Turnovo i ella cap a la feina.

Unes quantes hores mes tard arribo a l'antiga capital Bulgara. Que tal sera?

dilluns, d’agost 02, 2010

On the road again

El dia 27 tocava comensar a pedalar. No vaig poder sortir d'hora. M'havia deixat el xubasquero a casa i n'havia de comprar un. Per sort, sota casa l'Eli hi havia una botiga de bicis i tot i que no obrien fins les 10:00 el dia abans haviem acordat que em durien el paravents a les 9:30 perque pogues sortir abans.

Aixi que amb la bici muntada, i paravents nou, despres d'acomiadar-me de l'Eli surto en bici cap al centre de Sofia per creuar-la i ja des de l'altra banda enfilar direccio  al monestir de Cheperish, destinacio de la meva primera etapa. No trigo en deixar Sofia enrere i el contrast en pocs quilometres es burtal. No duc ni 15km fora de Sofia que em creuo amb el primer carro i poc despres, dins d'un poblet, un pastor guiant tres vaques que es protegeix del sol amb un barrret fet de paper de diari. Encaro el congost del riu Ishkar, que em desepciona  forsa, i abans de les 18:00 soc al monestir. Hi arribo que nomes hi ha una familia visitant-lo i no hi veig vida monastica tot i que en teoria hi ha monjos.  A no ser que sigui monjo l'home que vestit sense habits  em confirma que em puc quedar a dormir i em prepara uns Kebapche , amanida de tomaquet i una bomba a base de yogurt i formatge tipus feta de postres.
Em dutxo, sopo, i tinc tot el monestir per mi solet. Visito les estances on es va estar l'escriptor nacional bulgar Ivan Vasov , descobreixo l'osari que hi ha, crec que amb restes de sublevats contra els turcs, i despres visito l'esglesia del monestir, on l'encarregat m'ajuda a reconeixer alguns sants que desconec. Tot per mi solet. Molt d'horeta, em retiro a dormir.

L'endema l'objectiu sera arribar a Teteven despres de visitar el monestir de Glozhene. Es preveu etapa llarga, el que no m'imaginava que tant dura. Acabo amb uns 1500m de desnivell positiu acumulat i sense arribar a Teteven. Em planto a Malik Izbor (petita font, o algo aixi) el poble que hi ha als peus del monestir de Glozhene a la tornada d'haver-lo visitat. La ruta es prou agradable. Procuro evitar les carreteres principals i aixo em permet pedalar relaxat parant alla on vull. Prats i boscos se'mcreuen pel cami i fins i tot un tram de pista no asfaltada entre les poblacions de Dabravata i Dobrevchi. Pero el que em mata es la pujada final al monestir !!!! Els mapes paper enganyen al mostrar-lo enganxat a la carretera que du a Teteven. I a dir veritat, propetet de la carretera s'hi troba... Pero ben encimbellat dalt d'una muntanya. La pujada es fa per enmig d'un bosc i no tens cap vista del monestir fins que no hi ets a menys d'un quilometre. Per quan se't mostra... Impresionant, palpantat alla dalt amb uns espadats impressionants al voltant.   Pujant, m'havia arribat a plantejar donar mitja volta cansat com estava, pero veig que val la pena l'esfors. En pocs minuts mes hi soc.
En comperacio amb el de Cherepish es mes petit, o millor dit molt mes recluit en ell mateix, l'esglesia petitona, i l'encarregada que volta per alla, la mar de simpatica, invitant-me a que faci fotos a tot el santoral present en els frescos de l'esglesia. Em limito a fotografiar als omnipresents Sant Ciril i Sant Metodi, que em sembla que me'ls trobare a tots el monestirs que visiti. I sempre igual. Mostrant l'alfabet cirilic. Sant Ciril i Sant Metodi van evangelitzar els pobles eslaus i son els precursors de l'alfabet cirilic actual amb l'afabet anomenat glagolitic. La forma en que mes o menys ha arribat l'afabet cirilic fins l'actualitat, pero, es la que li van donar les escoles fundades pels seus discipuls Sant Naum i Sant Climent ala que vaig visitar fa tres anys quan vaig voltar per Macedonia.
Mentre dubto si quedar-me a dormir a dalt o baixar em creuo amb un monjo jove de barba espesa. Si li trec l'habit, i el vesteixo de hippie i l'envio cap a l'India no desentonaria gens. Ens saludem, i baixo a buscar la bici per tirar cap avall. Em quedo en un Bed and Breakfast (Casha za Gosti, en bulgar) dut per una parella anglo-bulgara.
L'endema baixo a Teteven per poder-me conectar a Internet, i d'alla cap a la seguent parada, Etropole. Altre cop carreteretes secundaries entre boscos i riuets plens de gent que hi pesca.  Em passo de llarg el monestir. Com pot ser? No ho se... Reculo i descobreixo el motiu. L'indicacio cap al monestir d'Etropole nomes esta posada en direccio venint del poble d'Etropole, pero venint de l'altre banda, per on he vingut jo, no hi es !!!!! Es forsa logic, a qui cony se li pot ocorrer venir a visitar-lo des d'aquella banda? A mi. Pateixo la pujada de rigor al monestir i hi arribo abans del previst. Nomes 2 km i escaig de pujada.A dalt una familia, i el crio petit que es llansa directament cap a mi. Kasca? li deixo el casc i en aquell moment es el xaval mes felis de tot Bulgaria. Despres del casc, els guants... pero quan el monto a la bici, aleshores se m'acolloneix i em demana que el baixi :-)
Una colla de nanos que estan de colonies al monestir m'inviten amb la seva monitora a anar a visitar un salt d'aigua proper i m'hi afegeixo. Alguns dels marrecs, amb nomes 12 anys,  tenen un angles mes fluit que jo. Mentre baixem al salt d'aigua em someten a un interrogatori de primer grau: Si estic casat, si tinc novia, de que treballo... Tornem al monestir i m'ensenyen l'estansa que utilitzava l'heroi nacional, Vasil Levski quan s'estava al monestir. Intenten convence'm de que em quedi a dormir al monestir pero ja he tringut prou de criaturada.  Ens fem una foto tots junts i ens intercanviem emails per enviar-nos les fotos mentre la monitora s'impacienta perque el sopar es a taula.  Ens acomiadem i baixo cap a Etropole town per quedar-me a dormir alla. Dema sera un dia llarg. Tocara creuar l'Stara Planina,Pero aixo sera un altre post. Per avui ja teniu prou  chicha per llegir, i a mes, es tard i vol ploure.

diumenge, d’agost 01, 2010

La Sofia de l'Elisaveta

La meva primera estada a Sofia es pot dividir en dues parts clarament diferenciades. Les estones guiri - turista, i les estones pasades amb l'Eli, la couchsurfer que em va acollir a casa seva. Ja n'he parlat en altres post de viatges anteriors, pero per qui es caigui de nou per aqui, us explicare que Couchsurfing es una xarxa social que permet a viatgers contactar amb altres viatgers i estar-se a casa seva. Vaig contactar amb l'Eli i es va avenir a allotjar-me a casa seva.

Vaig arribar a casa l'Eli venint directe de l'aeroport i ja m'esperava. Vam deixar la bici en un local de la seva propietat als baixos del bloc de pisos on viu i vam pujar cap a casa.

Periodista i relacions publiques de professio, resulta ser una apasionada de la musica i la cultura en general. Actualment treballa duent la part de publicitat, marketing i relacions publiques d'un nou local de jazz que s'ha obert fa poc a Sofia i al local on he deixat la bici i volia obrir una sala multidisciplinar per fer-hi exposicions, concerts i en definitiva ser un lloc de trobada pels amics de les arts, malauradament no te diners per arrencar ara el projecte pero ha trobat un artista que vol obrir-hi una galeria on exposar la seva obra. No deixa de ser una bona solucio.

Pujem al pis i de seguida ens posem a parlar de musica. M'ensenya varies gravacions als youtube d'un projecte que estan duent a terme al club de jazz actulament: Unir musics de tracicio jazzistica amb musics gitanos. Malauradament, pero, els dies que hi soc no hi ha cap concert. Aqui en teniu un video pero de la vidilla del club:


Mentre veiem aquest i alguns altres videos aprofito per fer-li algunes preguntes sobre la la composicio etnica de Bulgaria. I em comenta, tal i com suposava, que la condicio de vida dels gitanos, en comparacio amb la dels bulgars es mes baixa, viuen en barris separats i mancats d'infrastructures i tenen un creixement demografic mes fort que la resta de la poblacio. Per una banda li fa por el creixement demografic que tenen pero d'altra banda tambe em remarca que no tots els gitanos son pobres i amb baixa formacio i que tambe n'hi ha que tenen una economia mes benestant.

Tambe m'explica que un dels seus amics es turc. Per sortir-ne de dubtes li pregunto si turc o pomak (bulgars musulmans) i em remarca que no, que bulgar d'etnia turca i m'explica que ell va tornar de Turquia on els seus pares van emigrar despres del discurs d'en Zhivkov l'any 1989 i que dolguts, han decidit no tornar a posar els peus en terra bulgara.

Durant els 80 del segle passat, el regim comunista va iniciar un proces d'assimilacio cultural de la minoria turca de Bulgaria. Se'ls va obligar a adoptar noms bulgars, es va prohibir parlar turc en public i es van tancar els diaris i emisores de radio en turc. Al maig de 1989  es subleven els turcs de varies regions de Bulgaria i en resposta, Zhivkov dona un discurs on diu que si els turc bulgars prefereixen viure a la capitalista Turquia que a la socialista Bulgaria, son lliures d'anar-se'n. Quan a l'agost les autoritats turques decideixen tancar les fronteres sobrepasades per l'allau d'emigrants, 344.000 persones havien creuat la frontera. Entre ells , la familia de l'amic de l'Eli.

Deixant la musica de banda, una altre de les batalles de l'Elisaveta es el seu veinat. No va parar fins lograr qeu l'ajuntament instales containers per la recollida selectiva de brossa i ara esta enfrescada en que reparin l'asfalt i l'estat del carrer, que esta forsa malmes.

Aquestes son les batalletes que m'explica durant el primer dia de viatge.

L'endema ens trobem a casa al vespre. Ella ha estat treballant tot el dia i jo visitant la ciutat. Me la trobo preocupada, una pujada de tensio a fos el transformador del seu portatil (per aixo no em vaig conectar a internet a Sofia), pero de seguida se li pasa la depre.

Mentre sopem en un restaurant indi i parlem d'Armenia (hi ha una forta comunitat armenia a Bulgaria i varis amics seus son armenis) reb un missatge al mobil que la torna mig boja. Un music d'un conegut grup espanyol esta en un projecte de fer workshops musicals arreu del mon i n'ha escollit un a Bulgaria. Des del consulat espanyol han contactat amb el seu club de jazz i es dura terme alla amb musics locals i el music promotor de l'event. No s'ho acaba de creure tenint en compte que el local no fa ni mig any que esta en marxa.

Acabant de sopar tornem a casa, fem petar una mica mes la xerrada i em preparo per anar a dormir i comensar a pedalar el dia seguent mentre ella apura la bateria que li queda al portatil.

L'endema, poc temps per res mes que no siguin acomiadaments. Ens veiem a Barcelona. Te previst baixar-hi a la tardor a visitar un amic armeni.

Sofia? Us en parlare al final del viatge. Quan en tingui una visio complerta.